L’enemic íntim
Estudia un món invisible que solem associar únicament amb les malalties. Però virus, bacteris, fongs i paràsits també han desenvolupat estratègies per alterar el comportament dels éssers vius que infecten i afavorir la seva pròpia supervivència. A Microorganismos, cerebro y control mental (Almuzara), el ca–tedràtic de Microbiologia aplega exemples reals que semblen ciència-ficció: insectes convertits en zombis, paràsits que eliminen la por dels seus hostes o infeccions que poden influir en el son, l’agressivitat o l’estat d’ànim. De vegades l’hoste som nosaltres: algunes infeccions que arriben al cervell humà poden alterar la conducta, la personalitat o les emocions. Un recorregut per un univers diminut que obliga a mirar d’una altra manera els éssers que viuen dins nostre.
Paràsits al nostre cervell?
Al nostre cervell i a moltes altres parts del cos.
Ah, sí?
Sí. Fa milions d’anys que convivim amb virus, bacteris, fongs i paràsits. Alguns fins i tot han après a manipular-nos.
Fins on arriben?
Fins al punt de canviar el comportament de qui infecten per afavorir la seva pròpia supervivència.
Posi’m un exemple.
La malaltia del son. El paràsit inverteix el cicle del son: dormim de dia i ens mantenim desperts de nit.
Per quin motiu?
Perquè la mosca tse-tse és diürna. Si dormim de dia, som una presa més fàcil.
És una estratègia a tres bandes.
Exactament. El paràsit modifica el nostre comportament per facilitar la feina de la mosca, que és qui ho transmet.
Fa por. Poden alterar també les nostres emocions?
Sí. Algunes infeccions poden influir en l’agressivitat, l’ansietat, la depressió o l’estat d’ànim.
Poden tornar-nos violents?
Sí, la malaltia de Lyme sembla afavorir conductes més agressives, tant cap a un mateix com cap als altres.
Com la ràbia?
És un exemple molt clar. El virus viatja pel sistema nerviós fins al cervell, provoca una agressivitat i violència extrema i això afavoreix la seva transmissió a través de la saliva.
Encara existeix?
Sí, en molts llocs del món, fins i tot molt a prop nostre.
D’aquí ve el mite de l’home llop?
Molts relats europeus sobre homes llop coincideixen amb brots de ràbia. Allò va alimentar el mite del licantrop.
Els microorganismes poden alterar els nostres instints?
Sí. Poden alterar el son, l’alimentació, l’agressivitat i el comportament sexual.
Prenen decisions per nosaltres?
Dir que sí seria atribuir-los la capacitat de pensar i d’elaborar estratègies, i això no ho sabem. El que sí que sabem és que, mitjançant diferents mecanismes, poden influir en el nostre comportament.
Com s’ho fan?
Modificant neurotransmissors i altres substàncies que influeixen en el comportament.
La microbiota intestinal pot alterar la nostra psique?
Sí. La microbiota afavoreix la producció de substàncies com la serotonina o la dopamina, que influeixen en com ens sentim.
Per tant, els microbis no són necessàriament els nostres enemics?
La immensa majoria són beneficiosos o essencials. Sense ells no existirien plantes, animals ni éssers humans. Només una petita part causa malalties.
Hi ha fongs que converteixen els animals en zombis.
Sí. Alteren el seu comportament fins a posar-lo al servei del fong.
També hi ha escarabats zombis.
En aquest cas, qui actua és una petita vespa maragda. Li injecta un còctel químic que anul·la la seva voluntat. El porta fins al seu cau, posa un ou dins seu i la larva acaba alimentant-se de l’escarabat viu.
No és una forma d’intel·ligència?
No podem afirmar que el microorganisme pensi, anticipi i decideixi com nosaltres. Però ha desenvolupat mecanismes molt precisos per manipular altres éssers vius.
I nosaltres ens adonem que ens estan manipulant?
Aquesta és la part més inquietant: l’organisme infectat pot creure que actua lliurement quan està sent condicionat. Creu que decideix ell.
Què se’ns escapa?
Que l’ésser humà no és un individu aïllat, sinó un ecosistema. Amb prou feines comencem a comprendre fins a quin punt influeixen en nosaltres els microorganismes.
Quina criatura mata més gent?
El desconeixement. La desinformació ens fa prendre males decisions. En poc més d’un segle hem duplicat l’esperança de vida gràcies, sobretot, a l’aigua potable, les vacunes i els antibiòtics.
Quina amenaça el preocupa?
La resistència als antibiòtics. És una epidèmia silenciosa provocada, en gran part, per l’ús d’antibiòtics quan no fan falta o abandonar el tractament abans d’hora.
També emigren els microbis?
Sí. La globalització, el canvi climàtic i la nostra relació amb els animals estan afavorint l’expansió de malalties transmeses per mosquits i paparres.
Quina paradoxa el torna boig?
Que ens passem la vida preguntant-nos si estem sols a l’univers i encara no acabem de comprendre la multitud d’éssers invisibles que viuen dins nostre